Sedó i Riber

Dirigim un esguard als agregats Riber i Sedó. Foren llocs reials: «los lochs de Çadaho e Riber » figuren amb la condició de tals en el fogatjament del 1365-1370. El 1379 pactaren el veïnatge, amb el síndic de Cervera; el rei concedí que ambdós pobles mai fossin separats de la corona reial ni de la vila de Cervera. Amb anterioritat sembla que escau de referir a l’indret el «Bernardi de Riber que signa, el 1187, un document referent a Tàrrega. Quant a Sedó, possiblement s’hi pot relacionar el Guillem Pere de Sadaóque, a finals del S. XI assistia com a capitá als comtes d’Urgell. Dubtem de si cal jugar ací el «Castelar de Sadao» que apareix, per la mateixa época, com a límit de la marca de Berguedà. Potser hauríem de tractar, així mateix, l’enfilall de cert «Guillem Bernar de Sadao» que, essent un individu de l'any 1100, se’ns representa nebulós. Més positiu se’ns afigura el Ramon de Sadaó que l’any 1150 fou premiat amb una vinya i una honor, respectivament, de Lleida, pels comtes Ramon Berenguer IV i Ermengol VI i que dos anys després cedia terres lleidatanes a l’orde del Temple. Més ençà, el 1192, «Petro de Sadao» comprava una vinya prop de Montblanc. El 1335, el donzell Pere de Montfalcó, procurador i batlle d’en Pere Galceran de Pinós en els castells de Pinós (de la banda de la Segarra) i Talteüll, es declarava vassall del senvor de Sadaó. El 1428, el donzell Pere Ramon de Montfalcó habitava en el lloc de Sadaó.

«Cedo» i «Riber» constituïen una batllia reial, el S. XVII, i prosseguiren essent llocs del rei.

Els castells catalans. Vol VI pp.787-788
Barcelona,Rafael Dalmau, 1967-1979