I

Les cobles ja son dictades, (1)
les ha dictat un pastô
que mena remats d' ovelles...
per çô s'ha fet Dicladô.

II

Quan vaig dir-te: Jo t' estimo...
vas tresmudar la color,
com una oliva arbequina
quan de verda, es torna d' or.

III

Camí del más temptador
que sempre 'm fàs fer marrada:
giravoltes com l' amor
al pit d' una ennamorada.

IV

No fá molt, cullint raïms,
ton bés va dar-me frisança,
doncs a canvi d' un saumoll,
tu 'm vàs regalá una pança.

V

Al cloquer no hi ha campana,
a dintre ni altar ni sant...
¿Perque en dirán una ermita,
de la ermita de sant Joan?...

VI

Baròmetre del pagés,
termòmetre del Amor;
aquell, endevina pluja,
aquest, el fret i el calor.

VII

Camí del molí de sac
que ja ha esborrat el progrès...
torn casolà de farina...
ai, que no us veuré mai més!

VIII

Vola, vola, tartraneta
que m' espera la Rosó;
per més que volis lleugera
no volaràs tant com jô.

IX

Bèla ‘l bè, l' euga renilla,
cànta ‘l gall, el bou remuga...
i de Maldà a Ciutadilla...
hi ha tant, com d' aquí a 1' Espluga.

X

Xafa la mola 'l blat roig
i surt blanca la farina;
xafa un bés la galta encesa
i surt un clap de boirina...
oh, blancor, blancor divina!...

XI

Llaura la terra ‘l pagés,
després la torna a solcâ,
i quan l’ ha llaurat tres voltes,
dubta... i la torna a llaurâ.

XII

Les cançóns per llà 'l Desembre
m' arriven al fons del cor,
i es perque xàfen la oliva
i plora llàgrimes d' or.

XIII

Freturoses de jardins
oh, terres que patiu fam,
quan Deu us regala pluja
us fà l' ofrena d' un ram. (2)

XIV

La serenata mes bella
qu' he sentida, us la diré:
es la remor de la pluja
quan cau sobre ‘l sementê.

XV

Diuen que 'l bon Segarreta
parla poc i és molt aixut...
Senyor, com ha d' esplaiar-se
si fà un any que no ha plogut!...

XVI

Si no fós la guerra xorca
jo estaria molt content,
prô a Segarra hi manquen braços
i la hisenda es va fonent.

XVII

Jo tinc al balcó una rosa
i a l' horta tot un planter;
i a Pinós, una de closa,
qu' és la mellor del Roser.
Ponzelles, roses divines...
ja 'n podéu treurer d' espines
que jo us les arrencaré. (3)

XVIII

Calces de vellut, la gorra,
brusa blava, un mocadô,
faixa, espardenyes de betes...
heusaquí el moço majô.

XIX

El cabalé de cal Xapa
a una nina dels ulls blaus
li compra cada diumenge
un picotí de cacaus.

XX

Les delicies culinaries
de un pagés jo us les diré:
bitxo, pá, all, arengada
i una taça de café.

XXI

Manzanares, Manzanares...
qu' ets l'orgull dels de Madrid;
tenim el Corb, a Segarra,
qu' et deixa cinc palms petit.

XXII

AI fons d' un tròs tot nevat
hi plora blanca cabana,
com al lluny d' un mar de gel
sanglota una vela blanca.

XXIII

El pare esporga, el fill llaura,
a l' ombra s'hi ajassa un câ,
i allà, al fons, de la cabana,
hi bull l' olla del dinâ.

XXIV

Grinyola el rodet per l' eraç
sota la calda estival;
i devall del tou de palla
les formigues hi fan cau.

XXV

Segarra té terres altes
i també té terres baixes,
les mosses tenen pandero (4)
i els homes, ball de les faixes.

XXVI

Si vols menjar fruita dolça
menja fruita de secà,
l' aigua amargueja la fruita
com les llàgrimes el pà.

XXVII

Vina a mon cor, mare meva,
santa dona qu’ em crià,
que tenin-te entre môs braços
me sento més català,

XXVIII

Les cobles ja son dictades
prô ara et faré la més bella,
vina, acòstat, per tu sola...
té la diré a cau d' orella,

XXIX

Deixa que 'l poble s' allunyi
per veurer corners i gols,
que amb el permis de ta mare
tú i jò, festejarém sols.

XXX

Per casar-te com Deu mana
pòsa't gorra, i faràs tropa...
que no hi há rès més ridícul
que un home amb barret de copa.

XXXI

Les campanes de la vila
repiquen a novenari
i la caputxa de l' avia
es despenja de] armari.

XXXII

Pels camina1s de la vila
passeja 'l senyor Rectó,
com si Deu passés pel terme,
donant la benedicció.

XXXIII

No fore bon Segarreta
ni us tindria voluntat
si no us cantés una cobla
Verge Santa del Tallat.

XXXIV

Vos sou morena Senyora;
la morenor del Tallat
jo sols la trovo pariona
amb l'altra del Montserrat.

XXXV

Segarra vol dir poesía,
Segarra vol dir gent bona,
i vol dir... Vicens Garcia
el Rector de Vallfogona.

XXXVI

La mula ha caigut malalta;
a cal Jân plora tolhom;
no ploren pás per la mula
que ploren pel pá que 's fón.

XXXVII

El mesurador de blat
aixís li diu a una nena:
-De la teva vanitat
ja 'n tinc la mesura plena

XXXVIII

Ja se 'n và la gorra musca,
ja s' allunyen els calçóns,
les ermilles ribelades
i les bosses amb cordóns.

XXXIX

En un mar de terra campa
hi hà cent garberes de blat;
cau foc i cada garbera
té forma de acuiraçat.

XL

Fá temps que jugo a Corrandes
i m' estic, canta que canta,
i després de tant cantar
per fí he cantat les quaranta.

XLI

Quinze rengleres de vinya,
altres tantes d' olivers,
quinze més d' ametllers tendres,
i quinze d' arbres fruiters:
son les xeixanta rengleres
de la historia d' un pagés.

XLII

De la costa de la gleva
me n' han fet una aixarmada,
l’ aixarmader que l’ ha feta
ja té 'l pà de la mainada.

XLIII

Beneït aixam d' abelles
que aletejèu sumzadores,
semblèu damunt de les flors
un eixàm de birbadores.

XLIV

Escoltèu-me la corranda
que n' he dictat tot birbant
una mossa Segarrenca,
veïna de Passanant:

XLV

Carreguèu-me ‘l sac de blat
al demunt de la somera,
qu' el moliner de Maldà
m' ha escollit per molinera.

XLVI

Aixís com el sabater
repica talóns i soles,
el meu mestre moliner
repica rayóns i moles.

XLVII

En les vetlles de l' hivern
trovaréu al meu escó,
demunt del pare, uns Rosaris,
als peus del avi, un porró,
a la esposa, que fà mitja,
i el meu fill... el ploricó.

XLVIII

Piadors i piadores
tot menjant rojals gotims
per demunt del cup, puntejen
la sardana dels raïms.

XLIX

A la voreta del mar
n' hi há una donzella...
i a la vora del meu cor
sempre hi viu ella.

L

Jo no sé com ha sigut
que Mossen Cinto ha vingut
a honorar la meva llar;
que 'l seu bon recort m' ajut

LI

Si no arriva l' estre meu
al soli on vol arrivar,
oh, mestre meu i preclar...
prèga a Sant Joan de la Creu
qu' em fassi de Cirinéu: (6)

LII

Roda el mon i torna al born...
jo quan surto de Segarra,
rodo, gasto rals, m' enyoro,
i al cap de vall, torno a casa.

LIII

El gipó es la prenda tipo
de tota dona endreçada,
per çò diuen, quan va xorca,
que va mal engiponada.

LIV

Això en cert modo s' explica
lo que no té explicació
és que de una tunda forta
se n' hagi de dir gipó.

LV

Avui ha quedat calçada
qui sap si plourà dema!...
Oh, esperança, que fàs viure
al bon pagés català.

LVI

Corrandes que us cantaré
avui sortiréu serenes
perque un dia plé sol
es un dia sense penes.

LVII

A la llúm del soi naixent
jo sô comptat les garberes
tot passant pel meu entorn
un vol d' aloses lleugeres.

LVIII

Les sopes qu' em sô menjat
tenien gust de claró,
qu' es una mena de gust
que no té amb altres parió.

LIX

Al sé a l' hora d' esmorsâ
el sol devé mes calent
i l' acabo de torrâ
amb un trago d' aiguardent.

LX

Mitgdiada calitjosa
d' un dia esplèndit de Juny...
i qu' en té la falç de força
ben agarrada pel puny! ...

LXI

Llençols nets i llit de mòlles
guardete'ls per un senyô
que jo amb manta, i jaç de palla
dormo més, i estic més bò.

LXII

Quan el sol s'en vá a la posta
apar que ho fassi per mi,
apar que ho fassi per dir-me:
-Apa, noi, vés a dormî...

LXIII

Una nit ben estelada
vaig contar deu mil estrelles;
quan vaig ser a deu mil i una
se 'm van clourer les parpelles.

LXIV

I és allavors que la lluna
-que gairebé feia el plé-
va dir-me: -No sigas tonto,
qu' és un compte de mal fê.

LXV

Vès, qui li empata la basa,
al meu fill que ja és donzell;
avui ha estrenat la faixa
que té dos palms de serrell.

LXVI

No és pàs bon fill de Segarra
qui en ses corrandes no atina
a cantar-ne una renglera
al plat fort de la tupina

LXVII

Tupina és una barreja
que fà cantar la paella;
butifarra, llangoniça,
llomillo i cap de costella.

LXVIII

Orelletes, mitjes trônjes
pá de pessic, ratazìa
sí 'n voleu, veniu depressa,
que la Segarra en té cria.

LXIX

Majorales del Roser,
la casada i les donzelles,
semblèu rosa de cent fulles
tota plena de ponzelles.

LXX

Donzelles engrescadores,
tant si son brunes com rosses,
les gentils puntejadores
del Pandèro de les mosses.

LXXI

«Es un pandero quadrat
que atrau totes les mirades;
les mosses 1i han regalat
cintetes, per pentinat,
cascabells, per arrecades». (7)

LXXII

Cercarèu inutilment
Festa Major sense gralla,
donzella sense aimador
i un poble sense rondalla.

LXXIII

La campana del meu poble
la sento sempre brandar
com si al més pregón de l' ánima
hi portés el campanar.

LXXIV

Les figures Segarrenques
de més gran veneració
son el mestre de la escola
i el vellet Senyô Rectô.

LXXV

En Toméu de cân Baldiri
diuen que no creu en Deu,
no creu en Deu, ni en sa Mare
pro creu en Sant Bartoméu.

Que la unió fà la força
la pagesía ho abona;
la pala tira '1 grá enlaire
i el vent el desembullona.

LXXVII

La carretada curulla
de garbes sembla un tresor,
quan s' aboca al clòs de l' era
apar que hi caiga un munt d' or

LXXVIII

La Nuvia ha d' anâ a subasta
son pare l'hi ha parat l' ám;
l’ esqué per qu'ell que la pesqui
ha de ser el preu d' un ram.

LXXIX

Jo plà voldria pubilla
mes ansies dir-te en un mot
mes, ai, que fora endebades
mon cor quan calla ho diu tot. (8)

LXXX

Surt a la finestra hermosa,
si 't plau el dar-me conçol,
que si surts a la finestra
sortirá de nit lo sol.

LXXXI

Rubina de Santa Tecla
que vas deixar un mal rastre;
la terra va quedâ erma
com el cor d' una marastra.

LXXXII

Si voléu saber d' un poble
el lloc de contractació,
es la plaça de la esglesia
després de Missa Majó.

LXXXIII

Matí que bufa seré
pregona la marinada;
quan la sentis, para fort,
que sol arribâ enfadada.

LXXXIV

Després la terra s' esbauma
al seu bes cantan els pins
i sentireu la alenada
d' espigols i romanins.

LXXXV

El dia es rúfol, plovisca,
de sobte bufa morella;
com la morella es traidora
el pagés diu:-Guarda 't d' ella.

LXXXVI

Septembre pels boletaires,
si plou tens gust d' ilusións,
doncs ets pare dels pebraços,
mucoses i rovellons.

LXXXVII

Ja en pot està d' enfadat
un pagés, que arreu s' engresca,
davant d' un plat d' al-i-oli
i cârgols a la brutesca.

LXXXVIII

AI peu del confessionari
es confessa la Rosó;
vés que dirà la barjaula
que fà riure ai Confessô.

LXXXIX

En el plà n' hi ting mitj cor,
l' altre mitj a la montanya;
amb un ull miro a l' Urgell,
i amb l' altre ull, a la Segarra.
Verge Santa i quin embull...
i després dirà la mare
que jo no hi veig de cap ull!...

XC

Sia dit amb reverència
en Pau qu' és dels homes gráns
porta per Setmana Santa,
un Crist de quinze quartàns. (10)

XCI

Per Sant Marc és festa grossa,
predica Mossen Francés,
els escolàns van de gala,
hi ha Banc, i es missa de tres. (11)

XCII

Hermoses nits Segarrenques
voltades de meravelles,
desde ‘1 meu solâ, us frueixo,
frec a frec de les estrelles.

XCIII

La núvia, l' esposa, els fills,
els néts... Senyor, i quans anys!...
ara que ja ho veig tot negre
se 'm tórnen els cabells blancs.

XCIV

Ara que ja tinc per viure
se 'm presenten tots els mals...
Es cert que Deu dóna faves
a aquell que no té caixals.

XCV

Un trós de terra argilosa
m' apar pissarra vermella,
on el pagés passa comptes
amb la punta de la rella.

XCVI

Gorra musca, barretina
mocador, faixeta, o drap...
no hi ha rés tan saludable
com anâ sense rê al cap.

XCVII

Matinada Segarrenca
d' un temps d'hivern destructor...
¿perque arrives tota blanca?
¿perque m' emboires el cor?...

XCVIII

Vina al sac de les olives
que te 'n vull donâ una aumosta,
i després cap al moli,
que ' ns cruspirém una rosta. (12)

XCIX

A voltes el matrimoni
es tracta aqui a tall de dula;
l'Engracia es casa amb un xic
que té dos rucs i una mula.

C

¿Que hi hás trovat moliner
amagada al sac de blat?
la lluna (12)de la mestressa
del cabalê del Torrat.

CI

Ortografía i gramàtica
de la nostra gent senzilla:
En Pere es soldat de couta
i en Pau serveix a Menilla. (13)

CIl

El mascle de la conilla
tolhom sab qu' és un conill
i el marit de la pubilla,
no s' escapa de pubill.

CIII

Si 't cases a la Segarra,
tindràs parents a trompóns:
els oncles, cosíns i tíes
de quatre generacións. (14)

CIV

Perqué vègis pubilleta
qu' el meu cor és una bresca,
encar que fá un sol que torra
te 'n cantaré una de fresca.

LA PARADA (15)

CV

La núvia và aclofadeta
Aclofadeta al silló;
porta mantellina blanca,
i un ram al mitg del gipó.

CVI

El nuvi en la airosa mula
que repica els cascabells,
llueix borceguins i gorra,
i al trau del gec, dos clavells.

CVII

Seguidors i seguidores
com un vol de papallons
han sortit de la masía
refilant tendres cançóns.

CVIII

La núvia va enrajolada
i és l' amor qui se la endù
a la nova piralía
de la vila de Verdù.

CIX

Desde '1 más fins a la vila
troven pobles pel camí:
Omellóns, Espluga Calva,
Nalech, Maldá i Sant Martí.

CX

Cada poble espera els nuvis
fins qu' els fà descavalcâ
i allarga un cordó de seda
perque no pugan passa.

CXI

La parada ja està feta,
i el nuvi, glatint-li '1 cor
compra '1 pás de la pubilla,
trencant el cordó, a pés d' or.

CXII

D' hermosa branca florida
me n' han robada una flor...
Deu doni molts anys de vida
al seu feliç robador. (16)

CXIII

Quan l' hereu de câl Marçal
se 'n và anâ a fè de vistaire (17)
el futur sogre va dir:
-Quin perdigot més ratxaire!

CXIV

Al despatx de câla Vila
hi han posat un rentadô,
perque ja es compòn de dones
tota la Corporació.

CXV

Ara sembla que hi traslladen
la oficina del Jutjat,
perque, aixís, com tot son dones,
hi haurà més autoritat.

CXVI

El fill de la majordona
te 'ls quatre empleios millors:
núnci, campaner, sereno
i moço dels Regidors.

CXVII

Quan les vetlles de l' hivern
pàsses al caliu del foc,
jo 't canto cançóns de ronda
al caliu del meu amor.

CXVIII

A la vora del riu Segre
i a la vora del riu Corp
escric les cançóns de ronda
que a l' ensemps son rius d' amor.

CXIX

Les cançons que jo refilo
son d' Urgell i la Segarra;
els instruments que les toquen:
els ferrets i la guitarra.

CXX

Amb les flors de la finestra
jo te 'n faria un ramell
afegint-hi la cullita
de tots els meus pensaments.

CXXI

Quan floreix la trepadella
i els blats ensenyen l' espiga
surten les cançóns més fondes
i floreix l’ ànima mia.

CXXII

Les roses de tes galtones
son les meves il-lusions...
ai, si jo pogués segar-lesç
amb la falç dels meus petóns.

CXXIII

A la vinya del meu cor
s' hi hà posat la filoxera;
si vols replantar-la tú
te la dono tota entera.

CXXIV

Si el cases amb mí, pubilla,
no estaràs poc regalada...
per servir-te tindràs sogra,
dos ties i tres cunyades.

CXXV

Com una gola de llop
la nit es fosca nineta;
si vols que surti la lluna
trèu el cap per la finestra.

CXXVI

He comprat un tronç de terra,
un ruc i tres sacs de blat;
ja no 'm manca sinó dona
per estâ ben arreglat.

CXXVII

A la fira del meu cor
fà temps que ningú s'hi fira;
mula que porto al firal,
si entra mansa en surt molt guita.

CXXVIII

Diga 'm si vols fer capítols
i no 'm donguis més torment;
la plaça ja ha estat sitiada
creu-me a mí: capitulém,

CXXIX

Les flors dels meus ametllers
enguany no se salvaràn,
que per elles i el meu cor
sempre venen frets tardans.

CXXX

Te vaig coneixe un divendres
i un dimarts t'ho vaig dir clar;
com que tu tretze son tretze,
el tretze ens hem de casar.

CXXXI

Ja estic cansat de desprècis;
com que tu nó 'm portes llei,
me 'n vaig a serví a un altre amo;
si els vols coneixe, es el Rei.

CXXXlI

Diga'm vida de ma vida
perque et rius del meu amor:
no facis, no, tardania
del renadiu del meu cor.

CXXXIII

Per estar prop del teu cor
voldria se escapulari
i en tes mans, un grá de gloria
del leu minúscul rosari.

CXXXIV

Es tan vell el meu amor,
que qui el prova tintineja;
l’ amor meu es com el vi,
que com mes vell, mes rancieja.

CXXXV

Tres cents seixanta cine dies
que te l' any, la guerra 'm fás
i enguany, per mes marejar-me,
resulta qu' es de traspás.

CXXXVI

Quina música més dolça
té per mi aquest guitarró;
el pare hi rondà a la mare
i després, vaig neixer jó.

CXXXVII

Si a un capellà li confesses
el molt que m' has fet sofrî
no més que per penitència
dirà que et casis amb mi.

CXXXVIII

Tinc els talóns desclavats
i mig obertes les soles;
ja veus doncs, com a la ronda
no li manquen castanyoles.

CXXXIX

Les pedres de la pedrera
son planes si tu m' ajudes,
mes encara no te 'n vàs
ja se 'm tornen cantelludes.

CXL

Jo et voldria a ma voreta
a l' abril de birbadora,
a l' hivern, collint olives,
i a l' era, d' escombradora.

CXLI

Vina-te 'n al meu darrera
quan jo me 'n vagi a segar
que a la feixa que jo segui
ja hi podrás espigolar.

CXLII

Set per vuit cantà la guatlla
aquell jorn del meu encis...
quin idil»li Verge santa.!.
set per vuit... cinquanta sis.

CXLIII

Llegeixo el primer cartell
i encara si Deu m' ajuda...
amb tú no 'ns entendrém pás;
tens massa lletra menuda.

CXLIV

Quina dolça escalforeta
a la fornal del cor meu,
i aquest cel de ma esperança
sempre llis, senyalant neu!

CXLV

Vés a fer la crida, nunci,
perque, em trobo a faltâ el cor;
si algú et demana les senyes:
te una ferida d' amor.

CXLVI

Hi hà boira, fà un fret que pela
i les canto tremolant;
si se 'm gelen a la gola
les cançóns no sortiràn.

CXLVII

Hivern crú, vol dir collita,
foc ardent, cremor de llavi,
un plat de sopes bullides
i una gota al nás de l' avi.

CXLVIII

Enguany 1' oliva và cara
i el blat s' infla de sahô,
per esperâ a 1' any arriba...
bon Nadal que Deu môs dó!...

CXLIX

Les corrandes i cançóns
com la fruita llaminera,
si t'hi engresques, tot cantant,
mai pots trovar la darrera.

CL

Les cobles ja son dictades;
se m'ha acabat el papê,
pènjo la fira a l' esgolfa...
quan sòni, ja hi tornaré ...