Des de final segle XVIII la casa s’anà compartimentant fins arribar a aixoplugar un total de 9 famílies. Abans de la conversió cap a l’any 1985 en casa de colònies, servava encara el nom de 6 cases diferents: cal Sorribes, cal Soldat, cal Bitzoc, cal Gilon, cal Santamaria i ca l’Amante.

Tradicionalment, en la memòria popular, es recorda encara, amb especial consideració, el lligam de veïnatge de la família Magarola i el nucli de Sedó. Significatiu és, en aquest sentit, el refrany dedicat a aquesta família, tan repetidament pronunciat, que diu: "Qualsevol sigui comte o baró, prefereixo ser Magarola de Sedó".

La família Magarola té un pes específic a la Barcelona del segle XVII, amb alguns figurant entre la relació de presidents de la Generalitat; una branca d’aquesta família la trobem a la vila d’Anglesola, a l’actual comarca de l’Urgell, i des d’aquí es vincularia amb el petit nucli de Sedó, a la comarca de la Segarra, tal com hem pogut constatar a partir de la consulta del fons notarial de l’Arxiu Històric Comarcal de Cervera.

Pere Joan de Cornellana, mercader de Sedó, casat amb Maria Cornellana [Busquets], va morir sense descendència i mitjançant disposició testamentària tot el seu patrimoni va passar a mans de la seva neboda, la donzella Anna Maria Busquets (filla de la germana de la seva esposa, també del mateix nom). En principi, aquesta va quedar com a fideïcomissària, és a dir, com a persona que rep un llegat amb l’encàrrec de transmetre’l a un tercer, en aquest cas als possibles fills pòstums de Pere Joan de Cornellana (aquest encàrrec constava en document certificat fet pel prevere, rector de Sant Donat de Sedó, Rvd. Francesc Castell). En no trobar-se el cas de quedar fills de Pere Joan de Cornellana a qui traspassar el llegat, aqquest va quedar a mans seves.

Anna Maria Busquets es va casar amb Manuel de Magarola, ciutadà honrat de Barcelona, domiciliat a la vila d’Anglesola. Així ho constatem en un document de 1656, en el qual es parla de la creació i venda d’un censal per part dels cònjuges Magarola per poder fer front, com a hereus de Pere Joan de Cornellana, al pagament de la meitat del deute que aquest havia contret envers el senyor de La Sisquella, Joan Gomar. Del matrimoni entre Manuel de Magarola i Anna Maria Busquets van néixer tres fills: Josep, Francesc i Miquel. En fer testament l’esmentada Anna Maria va fer hereus per l’ordre en què els hem citat els seus tres fills, de manera que l’un substituïa a l’altre si moria sense fills legítims i naturals; en donar-se aquest cas amb els dos primers, finalment va quedar el patrimoni en mas del tercer fill, Miquel de Magarola i Busquets. Així és, doncs, com va establir-se la relació entre la família Magarola i el poble de Sedó on va heretar una substanciosa propietat que consta inventariada en un document notarial de 7 de novembre de 1682. Aquest document d’inventari és força interessant no solament perquè podem establir fidedignament de quina casa n’era propietària la família Magarola: "Primo, de tota aquella casa ab [u]n portal obrint, situada en lo lloch de Sedó, y en lo carrer de Baix, la qual afronte a sol ixent ab la casa de Joseph Roca, a mitgdia ab lo carrer de Baix, a ponent ab lo carrer del forn y a tremuntana ab lo camí que va de Riber a Tarroya…". És a dir l’edifici que actualment limita, pel nord i pel sud respectivament, amb els carrers Major i de Baix.
 

Fonts:

-Inventari de béns d’Anna Maria de Magarola. AHCC, Not. I 106 (1681-1682).

-Creació de censal per part d’Emanuel de Magarola i Anna Maria Magarola i Busquets, AHCC, Not. II 13 (1656).